Nació en el seno de una familia de empresarios textiles. Doctor en económicas por la Universidad Complutense de Madrid (1960), fue catedrático de Economía de empresa en la Universitat Autònoma de Barcelona, de la que fue uno de los fundadores y su rector de 1980 a 1985. Bajo su rectorado se redactaron los primeros estatutos universitarios de la democracia, se empezó a aplicar la Ley de la Reforma Universitaria y se llevaron a cabo diversas actuaciones destinadas a incentivar la investigación. Desde 1987 también es miembro del Institut d’Estudis Catalans, del que fue tesorero y vicepresidente.
Fue consejero de la antigua Caixa de Pensions, antes de su fusión con la Caixa de Barcelona, y presidente de Caixa Catalunya durante más de veinte años (1984-2005). También fue presidente de la Agencia para la Calidad del Sistema Universitario en Cataluña, y lo es actualmente del Tribunal de Arbitraje Técnico de Cataluña y del foro de opinión Tribuna Barcelona. En 2005 recibió la Creu de Sant Jordi. Ha sido galardonado con el título de Officier de l’Ordre National du Mérite de la República francesa, la medalla Narcís Monturiol al mérito científico y tecnológico de la Generalitat de Catalunya y la medalla de oro al mérito científico del Ayuntamiento de Barcelona.
Nota de Prensa
Diari de Girona- Contracorrent-
_________________________________________________
Serra Ramoneda: "Les caixes petites no tenen perquè desaparèixer"
_________________________________________________
Serra Ramoneda: “El governador del Banc d’Espanya és molt jacobí”
L’expresident de Caixa Catalunya, Antoni Serra Ramoneda, ha estat entrevistat per Josep Cuní al programa 8 al dia i ha parlat de la fi del sistema financer de les caixes i de la influència política sobre el model.
Serra Ramoneda s’ha mostrat contundent amb la gestió de les caixes en el passat: “Van estirar més el braç que la màniga”. A més, ha assegurat que la influència dels polítics sobre les caixes és dolenta “si el polític és dolent”, però “si el polític és bo, serà bona”.
També ha parlat dels canvis als governs de Grècia i Itàlia: “Jo crec que hi ha d’haver polítics i tècnics. Hi ha d’haver polítics-tècnics, la separació dels tecnòcrates no l’acabo d’entendre”.